CARTA A UN DIRECTOR

Benvolgut director del diari Le Monde,

Sóc Paul Gauguin, pintor, i voldria que el seu diari servís per difondre la decepció que vaig patir  l’altre dia amb un galerista de París. Havia de ser el dia més especial de la meva vida, podria donar a conèixer els meus quadres a través d’una important sala pictòrica..., però va ser tot el contrari.

Vaig passar hores i hores a la cua. No sé perquè, però no era el meu dia, començant perquè l’ home del meu costat estava molt nerviós i suava com un porc! Al cap de sis hores de cua, gràcies a Déu!, vaig arribar al final d’aquell horror, que més que una cua semblava un zoo d’animals descontrolats. Em vaig trobar al davant d’un senyor que devia de tenir l’edat d’una mòmia i portava unes ulleres que li queien lentament per la cara, el que em va posar molt nerviós. A més,  també suava com un animal. Es que no poden posar un aparell d’aire condicionat al recinte? Em vaig presentar i abans que pogués dir res, va respondre’m: “Ho sento senyor Gauguin. He vist les seves obres i no és el que jo busco. Vull pintura religiosa i no dones a la platja!”

Vaig sortir molt decebut , ja que havia perdut la meva oportunitat d’aconseguir un reconeixement com artista i m’havia sentit ofès per la forma com havien tractat els meus quadres.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Paul Gauguin