Vaig néixer a París als voltants de 1848. Potser, sense la tragèdia d’haver
viscut orfe des dels 20 anys mai hagués conegut el món de la pintura, ja que va
ser el meu nou tutor, Gustave Arosa, el que em va introduir en aquest art i em
va convertir en un home ric. Jo sempre l’he considerat com el meu pare.
Va ser poc temps després de casar-me quan vaig convertir-me en un aficionat a la pintura. Però no tot és glòria i al 1882 vaig tenir problemes de diners i
vaig haver de mudar-me diverses vegades en poc temps i això va influir molt en
les meves obres. Vaig abandonar la meva família a Copenhaguen i vaig viatjar a França i Panamà en condicions pèssimes, ja que
estava afectat per la febre groga. I tot i que va ser una època dolenta, vaig
aprendre molt: el Carib em va mostrar la sensualitat dels colors i Tahití em va fer trobar la perspectiva i la
utilització de formes plenes i voluminoses.
Puc definir el meu estil com un impressionisme molt personal, que més tard
evoluciona cap al sintetisme, pintura més natural i sintètica, buscant
inspiració en l’art dels vitralls medievals o en les estampes japoneses. A les meves obres hi ha influències de grans pintors. Així, amb Van
Gogh, encara que la convivència va ser molt difícil, vaig pintar durant dos
mesos.
Ara no sóc feliç i sé que estic malalt i arruïnat. He intentat varies
vegades suïcidar-me, tant per problemes administratius com per la pèrdua de la
meva filla Aline. Però intentaré seguir pintant, aquí a les Illes Marqueses,
fins que algun dia arribi la meva fi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario